Diumenge 4 de Maig (dedicat al Pep!!!)
Com la majoria de diumenges, la ressaca feia el seu acte de presència, aquesta vegada, això si, d’una forma més contundent, tot i que el meu cos no se sentia tant rebentat, de cansament si, es clar, però tants dies de ressaca acumulada feien que aquest cop fos més sutil, més clar-obscura. 
La meva sorpresa al sortir de la cova que m’havia fet de dormitori tots els dies, va ser el gran nombre de tendes i gent que ja havien marxat, la gent no té ressaka, o ke??? Sort que no hi havia controls d’alcoholèmia ni d’estu
pefaents a la sortida del poble, perquè sinó no marxa ningú de Villarobledo en dies!!!
Desmuntar una tenda Quechua no és una cosa fàcil, tant senzill que és de muntar-la i lo que arriba a costar de plegar, la mare que la va parir!!!! (el vidio és bo, ens mostra lo que arriba a costar desmuntar la puta quechua del pebrots)
Com la majoria de diumenges, la ressaca feia el seu acte de presència, aquesta vegada, això si, d’una forma més contundent, tot i que el meu cos no se sentia tant rebentat, de cansament si, es clar, però tants dies de ressaca acumulada feien que aquest cop fos més sutil, més clar-obscura. 
La meva sorpresa al sortir de la cova que m’havia fet de dormitori tots els dies, va ser el gran nombre de tendes i gent que ja havien marxat, la gent no té ressaka, o ke??? Sort que no hi havia controls d’alcoholèmia ni d’estu
pefaents a la sortida del poble, perquè sinó no marxa ningú de Villarobledo en dies!!!Desmuntar una tenda Quechua no és una cosa fàcil, tant senzill que és de muntar-la i lo que arriba a costar de plegar, la mare que la va parir!!!! (el vidio és bo, ens mostra lo que arriba a costar desmuntar la puta quechua del pebrots)
Amb aquella calor que fotia, joder, la Marta va estar una bona estona intentant de plegar la meua tenda, suposo que al ser nova encara no estava viciada i costava molt més, i no hi va haver manera. Ja em veia plegant-la malament, n’estava fart de provar-ho. Però vai intentar no pensar en la ressaka i posar-me tranquil, i seguir la merda de les instruccions, que ho pinten molt fàcil, i patapam, no se com collons ho vaig fer però vai aconseguir plegar-la.
La zona d’acampada semblava la zona zero de NY, plena de merda per tot arreu, i un munt de nens i no tant nens, romanesos, que s’emportaven tot el que podien, els cabrons no només agafaven
el que es deixava la gent, sinó que vai ser testimoni com a uns que encara dormien els hi deixaven tot lo del seu voltant ben net. Merda de gent!!!!!
Semblava que haguéssim passat una guerra, tots assentats a l’ombra, amb cara de mala hòstia, i amb una tonteria a sobre només comparable a la del final de les festes majors d’estiu, tants dies seguits passen factura, però el garbuix de sensacions i experiències, no es deslliguen fins al cap dels dies!!! Cervell atrofiat i ple de vivències desordenades!!!
Un bon raig d’aigua freda al cap!!!
Marxem cap al cotxe, sota una calda de Déu, entremig de deixalles, gent feta pols, tendes, i les nenes de la paradeta de fruites que encara fan la última pela. El camí fins el cotxe és fa més llarg del normal.
Pols, quest era el que descrivia
l’estat del cotxe, pols i pintades!!!!! Almenys estava sencer, no tothom podia dir el mateix. Amb tot carregat, comencem la marxa, buenu la cua, per sortir d’ali deu ni do, i fotia una calor!!! L’Alèxia va haver de sortir del cotxe i tot per airejar-se, pobreta!!! L’espectacle encara continuava. A dalt d’una furgoneta hi havia un tio tot mamat, amb una xibeca a la mà i sense camiseta que encara la liava, i tothom pitant-lo, ell era l’home més feliç del món, ni els urbanus el van poder fer marxar, i és que el viña és autèntic fins l’últim moment!!!! 
Vam perdre el Pol i el Tete. Al pròxim poblet després de Villarobledo, vam parar a dinar, al restaurant més xungo i guarro de tota la Mancha. Jo amb una mica d’amanideta i casi res més, no podia, i menys amb aquelles xistorretes, morcilles, l’ou farrat mig cru, bacon, patates olioses, excs, el cafè i tot era com una merda, però buenu, per despertar-se una mica més va anar bé.
Després d’un bona estona a l’ombra del restaurant marxem disposats a trincar-nos 650 km de viatge fins a Barcelona. La primera hora va ser puta, em vaig fumar un piti i se’m va regirar tot, i aquells tots dormint com angelets. Sort que ja a prop de Valencia l’Ivan es va despertar i em va donar conversa i va apartar els meus pensaments de la ressaka. Vam fotre una bona primera tirada, d’uns 300 km. Una paradeta, pixaradeta, rentada de cara i mans,un calipo, patates, OK vainilla, i cap amunt, i amb la parra!!!No vam posar gasoil i vam haver de parar a la pròxima area de servei!!!
Viatge divertit, amb musiqueta, adalentaments a cotxes igual de guarros que nosaltres, el peatge de Tarragona 10 eurus menys, aixxx la caixera estava més a la parra que nosaltres. Última paradeta passat el Vendrell per fer les necessitats!! I Barna!!!!!!!!OOOOOOOOOHHHH!!! Que maco que és tornar a casa!!!!!
el que es deixava la gent, sinó que vai ser testimoni com a uns que encara dormien els hi deixaven tot lo del seu voltant ben net. Merda de gent!!!!!
Semblava que haguéssim passat una guerra, tots assentats a l’ombra, amb cara de mala hòstia, i amb una tonteria a sobre només comparable a la del final de les festes majors d’estiu, tants dies seguits passen factura, però el garbuix de sensacions i experiències, no es deslliguen fins al cap dels dies!!! Cervell atrofiat i ple de vivències desordenades!!!
Un bon raig d’aigua freda al cap!!!
Marxem cap al cotxe, sota una calda de Déu, entremig de deixalles, gent feta pols, tendes, i les nenes de la paradeta de fruites que encara fan la última pela. El camí fins el cotxe és fa més llarg del normal.
Pols, quest era el que descrivia
l’estat del cotxe, pols i pintades!!!!! Almenys estava sencer, no tothom podia dir el mateix. Amb tot carregat, comencem la marxa, buenu la cua, per sortir d’ali deu ni do, i fotia una calor!!! L’Alèxia va haver de sortir del cotxe i tot per airejar-se, pobreta!!! L’espectacle encara continuava. A dalt d’una furgoneta hi havia un tio tot mamat, amb una xibeca a la mà i sense camiseta que encara la liava, i tothom pitant-lo, ell era l’home més feliç del món, ni els urbanus el van poder fer marxar, i és que el viña és autèntic fins l’últim moment!!!! 
Vam perdre el Pol i el Tete. Al pròxim poblet després de Villarobledo, vam parar a dinar, al restaurant més xungo i guarro de tota la Mancha. Jo amb una mica d’amanideta i casi res més, no podia, i menys amb aquelles xistorretes, morcilles, l’ou farrat mig cru, bacon, patates olioses, excs, el cafè i tot era com una merda, però buenu, per despertar-se una mica més va anar bé.
Després d’un bona estona a l’ombra del restaurant marxem disposats a trincar-nos 650 km de viatge fins a Barcelona. La primera hora va ser puta, em vaig fumar un piti i se’m va regirar tot, i aquells tots dormint com angelets. Sort que ja a prop de Valencia l’Ivan es va despertar i em va donar conversa i va apartar els meus pensaments de la ressaka. Vam fotre una bona primera tirada, d’uns 300 km. Una paradeta, pixaradeta, rentada de cara i mans,un calipo, patates, OK vainilla, i cap amunt, i amb la parra!!!No vam posar gasoil i vam haver de parar a la pròxima area de servei!!!
Viatge divertit, amb musiqueta, adalentaments a cotxes igual de guarros que nosaltres, el peatge de Tarragona 10 eurus menys, aixxx la caixera estava més a la parra que nosaltres. Última paradeta passat el Vendrell per fer les necessitats!! I Barna!!!!!!!!OOOOOOOOOHHHH!!! Que maco que és tornar a casa!!!!!
Després de moltes hores de viatge per fi a casa!!!! Dutxaaaa!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada