En aquesta vida, tot i que sembli estrany, no tot ha de ser grans gestes, grans proeses, grans canvis, tot gran, i més gran, enorme, i com més millor. Sinó que ha vegades la cosa més insignificant, el canvi més petit, una mirada curta, una paraula, un fet imperceptible, una petita emoció, una petita empenteta, és la que et fa sentir més satisfet. És com ser una petita flor enmig d'un prat enorme, a una alçada considerable, en unes condicions de vida límit, traient el cap, sense fer gaire soroll i sense tenir una gran presència. Ella sobreviu, sense fer soroll i sense grans pretencions. Viu sense molestar a ningú.
No desapareixerà mai!!!!
