CRÔNIQUES DEL VIÑAROCK 2008!!!( 2a Part)

Dijous 1 de Maig (DIA DEL TREBALLADOR)

Després de passar una miqueta de fred (sort que el sac es ben parit) i de despertar-me cada dos per tres perquè el matalàs estava massa inflat ( ja se que els que vau dormir a terra maleireu el meus ossos) i els capullos dels megàfons no paraven de donar pel cul, vaig sortir de la tenda per allí a les 10 i algo ja que la calor que feia a dins començava a ser insuportable, sort que després vam posar els toldos i les carpes, perquè aquella calor ens hagués fregit.

Amb els ulls lleganyosos vam decidir anar al poble a comprar menjar, de camí al super vam passar per la Rave on encara kedaven perles de festa, i altres que s’havien despertat i passaven el rato ballant tecno xungu. L’aparcament s’omplia a marxes forçades i l’anar i venir de gent era constant, el Viña s’omplia!!!!!!

El poble estava ple de garatges que et venien de tot, els veïns també fan la primera pela, això si tots amb música a tot drap!!!! Quin poblatxu més ben parit, ja sigui només per aguantar més de 100000 persones fins les celles de tot i més!!!!

Els intens de migdiada van ser en va ja que la calor no ho permetia, així que vam decidir anar cap als concerts!!!

Per allí a les 18 i sense fer cua, ja que havíem canviat les pulseres al migdia, entrem cap dins, registrats, això si l’ampolleta de ron i la càmera no me la van trobar cap cop.
Vam tastar una miqueta del concert Euskal-metalero de Sutagar, jo i el Tete vam anar a veure al Newton & Koloncha Sound, a ballar una miqueta de reggae-danchall del bo, veient les gogos remenant el cul, sota el sol amb el litre de birra i unes herbetes per acompanyar-ho. També vam passar pel pavelló on el tete es va lligar a les cames elàstiques per fer quatre bots, jo ni ganes després de les cerveses, mirant graffitis, vam anar cap al concert d’Amparanoia (que plega definitivament). Entre bailoteos i litres de birra, ens vam trobar amb el Joan de Mallorca i els seus amics, esperant la traca que s’acostava.

BARRICADA (com sempre amb aquella perillota!!!), ALBERT PLA (el millor concert del dia i es que un policia muertoooo....és un policiaaaaa.....menoooooooooossss, m’ho vai passar teta realment, devia ser la concentració etílica del meu cos i.... ja m’enteneu!!))).Com li faríeu entendre a una persona qui és i quin estil de música toca l’Albert Pla, la meua resposta després de donar-hi voltes, pues un cantautor catalan, ja verás, impossible de describir.

Sopar una merda d’entrepà que flipes!!!!!

MAREA, uns clàssic, amb una gentada de por, estàvem als collons d’en pampa i no veiem gairebé res. Després d’aquest concert uns quants dels expedicionaris morts de fred van decidir anar a la tenda a buscar una jaqueta, jo ja m’ensumava que no tornarien, al igual. Jo amb la meua jaqueteta aguantava de moment, em van dir que que fotria per allí sol, pos ja m’espavilaré, algú o altre coneixeré.

EMIR KUSTURIKA (concertasso, el millor, entre aquest i el del Pla), sol per allí al mig amb el meu litre de birra a quarts de dos de la nit, perdut entre la multitud i després de fotre una de les moltes pixarrades per culpa del líquid ingerit, sento, EDUUUU!!!! Au ja hi som qui collons deu ser, pos qui vols que siguin gent d’Ivars. Aquest any no vai estar tota una nit sol, els d’Ivars em van acollir quan nomes devia fer una hora que voltava.

REINCIDENTES,( a mi no m’acaben d’agradar i mira que ja els he vist 4 vegades), amb uns quant d’Ivars, vam decidir marxar i amar a l’escenari Babilonia, amb un aire i un fred que fotia brutal!!

LA PEUPLE DE L’HERBE (Maria el que et vas perdre!!!!) La barreja de reggae, Drum&Bass, hip hop, mestissa, amb francès, ben parit per descansar una miqueta, abans de l’últim concert del dia.

MOLOTOV (Frijoleroooooossss!!!!)´Putoooooooo!!!!!!!! PUTOOOOOOO!!!!. Cansat i mort de fred amb els d’Ivars veient tota aquella gentada saltant com a bèsties al ritme del PUTOOOO!!! Pos els bueys o van fotre prou bé i mira que no era pas el concert que hagués volgut com l’últim del dia.

Mort de fred entremig de la marabunta de gent me'n vai caganllets cap a la tenda!!!! No podia més, ni raves ni hòsties.

Suposo que per allí a les 6 del mati me'n anava a dormir, etílic perdut!!! Cansat però amb ganes de més!!! El Viña només havia fet que començar!!!!!

CRONIQUES DEL VIÑAROCK 2008!!!!! (1a Part)

Després d’uns quants dies de retorn físic i mental del Viña em disposo a fer les cròniques del meravellós pont de Maig.

Dimecres 30 d’abril del 2008.

Tot comença quan em decideixo a anar a buscar el cotxe a l’Hospi, de camí, però m’aturo a menjar un entrepà de llom amb formatge i unes braves, i un cafetó (fet insòlit en la meua persona). Tipet ja com estava, a les 15.30, me’n vaig a buscar el primer company del viatge psicodèlic, l’Ivan. Durant l’espera davant del orfeó gracienc, em trobo ja amb més gent que se’n anaven cap a terres manchegues, carregats de motxilles, guitarres, djembes, i unes cares d’alegria, com un nen petit que li donen un caramelet, i posa aquella careta de felicitat, abans ja de provar-lo.

Per allí a les 16.15 després de carregar a l’Ivan ens disposem a anar a buscar dos expedicionàries més, les senyoretes Anna Planas i Alèxia Tauler, desconegudes per la meua personeta. Després de les presentacions de rigor i de carregar maletes, tendes, sacs, coixins, menjar, beure, i il·lusions, ens encabim al cotxe i tira milles!!!!!!!!!

Al cap d’una horeta viatge, ens trobem amb els altres dos membres de l’expedició, el senyor Albert Ramos (Tete pa los amigos i enemigos) i El Pol, que ens esperaven en una estació de servei a prop del Vendrell, amb el capó del AX obert perquè es ventilés, el Tete no les tenia totes, creia que el cotxet no aguantaria, i mira si ha aguantat, desprès de 1200 km a les seves espatlles.
Després de dos parades més, per fi ens acostem al evento en qüestió. Sortim de l’autopista A3 València-Madrid, per agafar la carretera que ens ha de portar a Villarobledo, com sempre la tecnologia falla (eh que si Buba, sinó no tindries feina puta) i la carretera que ens sortia al google i a la viamichelin, estava equivocada, anàvem en direcció contrària, ves a saber on collons haguéssim anat a parar, a sobre de nit perduts per la Mancha ,és aquell moment on trobes a faltar el GPS, o millor, un mapa de carreteres. Per sort en una gasolinera ens trobem amb uns valencians, que també s’havien perdut i ja havien fet unes trucades, i ens van indicar la carretera i direcció cap al Viña.

Total a les 00.30, després de 6 hores de viatge sense contar les 2 hores de tombs per Barcelona i 600 km, no estàvem sols, una cuada de cotxes per entrar als aparcaments, gent tirada pel terra, mig borratxa i col·locada per arreu, altres carregats amb les maletes, tendes i toldos los enseres necessarios per muntar una gran bacanal. La Rave ja anava. Els primers xiringuitus il·legals venent de tot i més. Per sort tot i la gentada érem des primers d’arribar i vam poder deixar el cotxe a prop de la acampada oficial, als aparcaments entre l’acampada i el recinte de concerts,que després s’acaben convertint en acampada no oficial, enmig de la pols i un sol abrasador.

Per fi i després de perdre’ns amb el Pol per l’acampada buscant un bon lloc, ens instal·lem al costat d’un caminet a prop de la rasa que travessa per allí, amb ombreta fins les 11.30 que ja es algo. Plantem tendes, 2 seconds, quin gran invent aquests del Decathlon, no n’han fotut de peles els mamons, mig viña amb les seves tendes.

La nit més freda del viña va passar entre rialles, sopar poquet i súper tard, submarinos (no feia anys ni res que no en feia), vino turbio, aterrissada del Pol inclosa, visita a la Rave el Tete, l’Ivan i jo, més que res pq l’Ivan anava sense sac i amb la rasca que fotia, necessitava mantes, sort que al Clio hi ha de tot.

Fet i dit a les 6 a dormir....

El Viña en si encara no havia començat però ja havíem començat a exprimir les primeres sensacions i olors del festival. EL VIÑA NO DUERME JODER (tot el matí el cabró del megàfon) i té la tota la Puta raó!!!!!!!!