L'aire a la cara, el suau degoteig de suor,
la humitat que es clava als ossos, la densa boira,
el sutil xiuxiuetig del vent, sensacions extremes,
relaxxxxx!!!!!
divendres, 28 de setembre del 2007
dimarts, 25 de setembre del 2007
Repressió Festiva sense sentit!!!!
Aquest cap de setmana passat, més concretament dissabte, vai tastar les porres de la repressió sense sentit.
Vam estar tota la nit de festa, i al final vam acabar al parc del Fòrum, o més ben dit al forúncul de les cultures, on tot el alcohol que venien era cerveza de llauna per 3,5 eurus, quina vergonya, i després diuen que perque la gent fa botellon.
Pos passada tota la nit i quan van acabar els hip-hoperos, després de ballar una mica de Ritchie Hawtin, vam marxar xino-xano de dins del recinte del fórum.
Una hora després, per allí a les 6 del matí, encara estavem als voltants del fórum, com molta d'altra gent, milers de persones, uns petan la xerrada amb els colegues, amb desconeguts, d'altres esgotant les últimes cervezes, altres dormint, alguns esperant el tram, altres fent temps perque el metro es descongestiones de tota la gentada que volia marxar al mateix temps.
De cop i volta, l'imatge va cambiar completament, la gent es va començar a neguitejar, que estava passant? La resposta estava a la nostra esquena, tota la baixada de l'avinguda del fòrum estava plena de banda a banda per furgones de diferents cossos policials, i per davant seu, una filera de policies antidisturbis, escombrant la zona, picant amb les porres a les mans, provocant una espècie de zum-zum, combinat amb el so de les sirenes i la seva llum, semblava una batalla del Senyor dels Anells, quan els horcos es van acostant, un espectacle fabulós.
Llavors com sempre quatre capullos comptats van començar a tiral-s'hi botelles de vidre, pedres i tot el que tenien a la seva mà, només va faltar això!!!
En sec els antidistubis es van posar a còrrer i a carregar, molta gent va marxar cagan llets d'allí i molts altres la majoria vam tardar a reaccionar, ja que pensavem que carregarien contra els quatre borinots que els havien tirat de tot, però anavem equivocats, tot i estar a tocar de la parada del tram, com si l'estiguèssim esperant, vam veure com passaven uns quants policies sense fer-nos res fins que al final van començar a aparèixer-ne més i més, i vai veure com un es plantava darrera del Joan i li deia, venga coño, corre joder!!!!, i plakkaaa!!!li va fotre una castanya de Déu, llavors va ser quan vam reaccionar i vam arrencar a còrrer, amb tot això a mí també m'havien fotut la primera ostia, a l'esquena, i sort que portava l'ampolla de whisky, i va parar més o menys el cop.
De cop i volta em vaig trobar enmig d'una riuada de gent que corria espantada, despavorida, mig patinant pel mullader del terra, i la bofia vinga a fotre osties, gent per terra, plorant, caos i més caos.
A més de marxar del tot em vai quedar una mica endarerit, sota una ambastida, amb altres persones, que com jo havien perdut els amics, i els havien cosit a cops, semblava que ja havia passat i de fet vam tenir un parell de minuts de tranquilitat, però en sec van apareixer una parell de bofios corrent i dient-nos que fotessim el camp, que marxessim corrents, i naltres que no erem ni 10 persones, els hi deiem que no estavem fent res i que ens deixessín.
A mi personalment, el policia em deia, "marxa, fot el camp d'aquí, collons!!", i jo acollonit i protegintme, "que no fotu res cony, que jo no he fet res", i ell, "es igual fot el camp!", llavors al seu darrera en va aparèixer un altre que tota l'estona li deia," venga vamos metele, cojones!!!", i el poli em devia beure fotut i sabia que jo tenia raó i em va fotre un parell de castanyes però sense pasar-se, o almenys m'ho va semblar. En aquell moment vai dir, nen fot el camp que ara et zurraran fort, i vai sortir corrent cagant llets.
La cosa encara no va acabar aquí, quan estava a fora de l'entrada del metro, encara van tornar a carregar, però aquest cop vai ser ràpid i vai entrar al vestíbul, haurieu de veure la cara d'acollonits que feien els segurates del metro.
Tot això va passar en un interval, suposu, de no més de 5-10 minuts. No ho se ben bé ja que el caos que es va muntar va ser gran, i ara m'imagino el mal que ens haguèssim pogut fer, per culpa de 4 capullos que la van liar i per la desmesurada actuació repressiva de les diferents policies. I és que aquella gentada, amb tot l'acohol que duiem a sobre corrent per aquells carrers i entrant al metro volant, s'en podia haver armat una de grossa.
A sobre encara m'indigno més quan veig que a tots els mitjans, diuen simplement, que un centenar d'individus van crear disturbis i que les forces de l'estat van haver d'actuar!!
Que collons ens van escombrar del mig del carrer, a base d'osties com animalets!!!
FORA LA REPRESSIÓ!!!!!
Espero que no hi hagués gaire gent ferida físicament, perque lo que es moralment, jo us ho asseguro que em van ferir, no m'els miraré mai més igual!!!!!!
SALUT!!!!
Vam estar tota la nit de festa, i al final vam acabar al parc del Fòrum, o més ben dit al forúncul de les cultures, on tot el alcohol que venien era cerveza de llauna per 3,5 eurus, quina vergonya, i després diuen que perque la gent fa botellon.
Pos passada tota la nit i quan van acabar els hip-hoperos, després de ballar una mica de Ritchie Hawtin, vam marxar xino-xano de dins del recinte del fórum.
Una hora després, per allí a les 6 del matí, encara estavem als voltants del fórum, com molta d'altra gent, milers de persones, uns petan la xerrada amb els colegues, amb desconeguts, d'altres esgotant les últimes cervezes, altres dormint, alguns esperant el tram, altres fent temps perque el metro es descongestiones de tota la gentada que volia marxar al mateix temps.
De cop i volta, l'imatge va cambiar completament, la gent es va començar a neguitejar, que estava passant? La resposta estava a la nostra esquena, tota la baixada de l'avinguda del fòrum estava plena de banda a banda per furgones de diferents cossos policials, i per davant seu, una filera de policies antidisturbis, escombrant la zona, picant amb les porres a les mans, provocant una espècie de zum-zum, combinat amb el so de les sirenes i la seva llum, semblava una batalla del Senyor dels Anells, quan els horcos es van acostant, un espectacle fabulós.
Llavors com sempre quatre capullos comptats van començar a tiral-s'hi botelles de vidre, pedres i tot el que tenien a la seva mà, només va faltar això!!!
En sec els antidistubis es van posar a còrrer i a carregar, molta gent va marxar cagan llets d'allí i molts altres la majoria vam tardar a reaccionar, ja que pensavem que carregarien contra els quatre borinots que els havien tirat de tot, però anavem equivocats, tot i estar a tocar de la parada del tram, com si l'estiguèssim esperant, vam veure com passaven uns quants policies sense fer-nos res fins que al final van començar a aparèixer-ne més i més, i vai veure com un es plantava darrera del Joan i li deia, venga coño, corre joder!!!!, i plakkaaa!!!li va fotre una castanya de Déu, llavors va ser quan vam reaccionar i vam arrencar a còrrer, amb tot això a mí també m'havien fotut la primera ostia, a l'esquena, i sort que portava l'ampolla de whisky, i va parar més o menys el cop.
De cop i volta em vaig trobar enmig d'una riuada de gent que corria espantada, despavorida, mig patinant pel mullader del terra, i la bofia vinga a fotre osties, gent per terra, plorant, caos i més caos.
A més de marxar del tot em vai quedar una mica endarerit, sota una ambastida, amb altres persones, que com jo havien perdut els amics, i els havien cosit a cops, semblava que ja havia passat i de fet vam tenir un parell de minuts de tranquilitat, però en sec van apareixer una parell de bofios corrent i dient-nos que fotessim el camp, que marxessim corrents, i naltres que no erem ni 10 persones, els hi deiem que no estavem fent res i que ens deixessín.
A mi personalment, el policia em deia, "marxa, fot el camp d'aquí, collons!!", i jo acollonit i protegintme, "que no fotu res cony, que jo no he fet res", i ell, "es igual fot el camp!", llavors al seu darrera en va aparèixer un altre que tota l'estona li deia," venga vamos metele, cojones!!!", i el poli em devia beure fotut i sabia que jo tenia raó i em va fotre un parell de castanyes però sense pasar-se, o almenys m'ho va semblar. En aquell moment vai dir, nen fot el camp que ara et zurraran fort, i vai sortir corrent cagant llets.
La cosa encara no va acabar aquí, quan estava a fora de l'entrada del metro, encara van tornar a carregar, però aquest cop vai ser ràpid i vai entrar al vestíbul, haurieu de veure la cara d'acollonits que feien els segurates del metro.
Tot això va passar en un interval, suposu, de no més de 5-10 minuts. No ho se ben bé ja que el caos que es va muntar va ser gran, i ara m'imagino el mal que ens haguèssim pogut fer, per culpa de 4 capullos que la van liar i per la desmesurada actuació repressiva de les diferents policies. I és que aquella gentada, amb tot l'acohol que duiem a sobre corrent per aquells carrers i entrant al metro volant, s'en podia haver armat una de grossa.
A sobre encara m'indigno més quan veig que a tots els mitjans, diuen simplement, que un centenar d'individus van crear disturbis i que les forces de l'estat van haver d'actuar!!
Que collons ens van escombrar del mig del carrer, a base d'osties com animalets!!!
FORA LA REPRESSIÓ!!!!!
Espero que no hi hagués gaire gent ferida físicament, perque lo que es moralment, jo us ho asseguro que em van ferir, no m'els miraré mai més igual!!!!!!
SALUT!!!!
dimecres, 19 de setembre del 2007
LONDON CALLING!!!!!
Que millor que començar el primer dia de classes, per cert d'una classe, perquè l'altra que tenia, el profe estava malalt, comencem bé!!!!
Que millor que trobar-se amb gent que feia bastant temps que no veia!!
Que millor que poder gaudir de les atabalades del Joan al bar de la facultat, mentres no para de demanam pitis!!!!
Que millor que pendres una birra després de classe, esbaït, només amb dos actimels, un xupa-xup i uns quants pitis!!!
Que millor que acollir el senyor Roger Puig-Serra Tusell a l'hora de dinar, sense moures del sofà, només per menjar i pixar!!!
Doncs lo millor és saber que marxo cap a Londres el dia 31 d'octubre fins el 5 de novembre, a conquerir la Gran Bretanya amb els temibles guerrers ANTZ, que la força ens acompanyi!!!!!
No està malament per ser el primer dia de classe!!!Ara només falta que els del Barça no la caguin!!!!!
APA SALUT!!!!
dilluns, 10 de setembre del 2007
SOL NEGRE!!!
En tot cas i amb la punxant impressió d'haver trencat algo portu varies semanes buscant entre calaixos desordenats, esgolfes d'andròmines caducades de viatges sense punt de partida i un parell de racons esquivos de imposible naturaleza convexa pendents de catalogar i que donada la seva particularitat no serveixen ni per amagar-se. La sensació m'ha perseguit i ha sobrevolat el meu horitzóamb una insistencia impertinent sense ser capaç de trobar la raó i deixant dia rera dia un posit amarg de tardes de desídia i sostres blancs com una frontera insuperable des de l'embarcació del meu llit. Com sol passar mirava cap al costat equivocat. La resposta m'ha visitat mentres alçava el braç per eixugarme una llàgrima rebel orfe de mar. Vaig notar llavors el pes del meu canell i la realitat desmesurada va cavar un cau al meu pit, ja era tard. Vaig comprendre que no havia pogut disfrutar de la costum anual de llençar el rellotge, per uns dies, al fons d'una butxaca de tela i desterrar-lo en l'oblit fins l'armistici obligat per poder saber si és l'hora del pas de l'autobús que porta a la ciutat o et retorna a ella, de la trucada telefonica per parlar amb els que estan a prop en la llunania, o el moment de caminar fins l'últim mar que ja no és.
Aquest any aquests dies sense mesura no han existit. El rellotge s'ha quedat al canell i en un cop d'estat a l'ànim em diu, sabent que la resta de l'any ell és el que mana, que a partit d'ara el seu tic tac marcará el camí, el camí d'aquest sol, d'aquest sol negre.
diumenge, 9 de setembre del 2007
RESSAKA I FRUSTRACIÓ!!!!!
Fotia dies que no agafava tal pet de consideracions desastrosses, pel meu cervell, pel meu estomac. Sort que en un petit moment de lucidesa, i d'un dels viatges més putes de les Piles-Conesa, s'em va acudir d'anar a buidar, fotia un any k no trallava, kina mania k havia de fotre!!!
Millor per tot plegat, dins de la meua vergonya patologica, no hagues servit per res!!!!!!!
Apa cuideu-vos i no feu maleses, que despreés les consequències es paguen.
Ptonets!!!!
dissabte, 8 de setembre del 2007
Pensaments impurs!!!!!!!
Pensaments impurs, d'on surten, perqué, quina n'és la causa??la ment a vegades pot ser perversa, i la mirada bruta,
quanta brutícia........
Aquí teniu un video perque tingueu pensaments impurs:
dijous, 6 de setembre del 2007
LA GRANDESA DE LES COSES!!
En aquesta vida, tot i que sembli estrany, no tot ha de ser grans gestes, grans proeses, grans canvis, tot gran, i més gran, enorme, i com més millor. Sinó que ha vegades la cosa més insignificant, el canvi més petit, una mirada curta, una paraula, un fet imperceptible, una petita emoció, una petita empenteta, és la que et fa sentir més satisfet. És com ser una petita flor enmig d'un prat enorme, a una alçada considerable, en unes condicions de vida límit, traient el cap, sense fer gaire soroll i sense tenir una gran presència. Ella sobreviu, sense fer soroll i sense grans pretencions. Viu sense molestar a ningú.
No desapareixerà mai!!!!
dimecres, 5 de setembre del 2007
HISTÒRIES A PER HOMES I DONES BONS
Una haima on s’explicaran contes a través de la tècnica de les ombres xineses és la proposta de la Cia. Kiku Mistu. En aquesta tenda, on es pretén un contacte més íntim amb el públic, s’expliquen Històries per a homes i dones bons, contes de diverses tradicions acompanyats per la música en directe d’un sitar. Kiku Mistu és un dels artistes més polifacètics del panorama català actual. Relacionat amb les elits culturals durant els anys 80 va crear el 1995 el Centre Cultural Imaginari i ha dirigit projectes com “MIM Restaurant Barcelona”, “El Laberint de Palla” o el performance night club Le Fou de Barcelona, entre d'altres.
Aquest és el projecte que on he estat treballant últimament i ara quan la seva estrena es veu més a prop, un se sent satisfet amb la feina ben feta.
Us paso els dies de funció, per si algú de vosaltres sentcuriositat, i s'anima i va a veure l'espectacle, que val la pena. Molts dels passes tenen les entrades exhaurides, sobretot les primeres funcions de cada dia.
APA MOLTA MERDA!!!!!
Dies i horaris representacions
Dijous 6 de setembre 20:00 (cat) i 22:30 (esp)
Divendres 7 de setembre 20:30 (cat) i 22:30 (esp) i 00:30 (cat)
Dissabte 8 de setembre 20:30 (cat); 22:30 (esp) i 00:30 (cat)
Diumenge 9 de setembre 20:30 (cat) i 22:30 (esp)
Dijous 6 de setembre 20:00 (cat) i 22:30 (esp)
Divendres 7 de setembre 20:30 (cat) i 22:30 (esp) i 00:30 (cat)
Dissabte 8 de setembre 20:30 (cat); 22:30 (esp) i 00:30 (cat)
Diumenge 9 de setembre 20:30 (cat) i 22:30 (esp)
LA FÍ?????? VES A SABER!!!!!
S'acaba l'estiu!!No és una utopia, és un fet, irremediable, que cada any es repeteix.
S'acaba el solet, la caloreta, la platgeta, les tardes de pesca amb el Pepe Guspí, el campionat de futbol-sala, els dinars familiars, pendre el sol a la terrasseta, la marinada dels capvespres, la olor a palla mullada, les orenetes, les pluges d'estrelles, les tardes a cal Charly, les birres a la fresca a la plaça, les festes majors, els viatges(tot i que aquest any res de res, de moment, jejje!), s'acaven els mojitos(millor que s'acabin, jeje!), les pixarrades en alguna paret als concerts, les ressaques putes, la borratxera incontrolada de la gent, el no durmir i anar a repartir cartetes d'amsterdam(jejejej!!!), els sopars de colla, les mosques saballoneres, hotel Cochambre (bien!!!), Tràfic (bien!!!), les suades del Buba, tot s'acaba tot!!! I no té remei!!!
QUE NO!!!!!!
No s'acaba tot al contrari, tot torna a començar.
Les suades del Buba, Fira del teatre, Santa tecla, La Merçè, la Uni, Eivissa, els sopars a cal Igortxu (piso patera con gato i hierba!!), els patxarans, los huevos fritos con panzeta, l'apolo, el pesat del Joan, el punky del Putxi, les nenes punkys de la facultat (jajajajaj!!!), la Xiqui (oi Joan!!!), el pesat del Tete, el Pilar, la Castanyada, les festes de barri, el bar de l'Emili (davant del Bagdad), els kebabs, les birres a un euro amigo, la bici, el Fino's Reggae a Bellpuig, Nadal, Cap d'Any, els examens, les gerres a la segarra, els matins buscant bolets, sopars i més sopars al ton, a l'estripi, a casa d'alguna bona persona; esquiar, la neu, la boira, el fred, la pluja, tot continua i tampoc té remei!!!!!
Ja ho veieu, tot en aquesta vida continua, en un cicle constant, sense fre, nosaltres només som uns grans insignificants, i tocant un botonet no pararem el món, però si el podem retocar una mica.
Apa cuideu-vos piltrafilles!!!!
NOU BLOC
Pos res que avui he decidit per fi canviar de blog, tot i que l'antic encara funciona.
Però espero que aquest funcioni més bé i m'autoobligaré a penjari coses més sovint, ja que l'antic l'he tingut abandonat tot l'estiu.
A més a més he creat un compte fotolog
A veure si us animeu i em deixeu comentaris carallo.
Un ptonas!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)