Les tonalitats amargues es transformen en record lluminosos,

rebent diferents intensitats, de llum i de colors,

no deixen residus, no deixen rastre,

només sol i hombres.

Ptonets!!!!!!

PD: Foto Menorca, jo en pilotes a Cales Coves.

SOL NEGRE!!!

En tot cas i amb la punxant impressió d'haver trencat algo portu varies semanes buscant entre calaixos desordenats, esgolfes d'andròmines caducades de viatges sense punt de partida i un parell de racons esquivos de imposible naturaleza convexa pendents de catalogar i que donada la seva particularitat no serveixen ni per amagar-se. La sensació m'ha perseguit i ha sobrevolat el meu horitzóamb una insistencia impertinent sense ser capaç de trobar la raó i deixant dia rera dia un posit amarg de tardes de desídia i sostres blancs com una frontera insuperable des de l'embarcació del meu llit. Com sol passar mirava cap al costat equivocat. La resposta m'ha visitat mentres alçava el braç per eixugarme una llàgrima rebel orfe de mar. Vaig notar llavors el pes del meu canell i la realitat desmesurada va cavar un cau al meu pit, ja era tard. Vaig comprendre que no havia pogut disfrutar de la costum anual de llençar el rellotge, per uns dies, al fons d'una butxaca de tela i desterrar-lo en l'oblit fins l'armistici obligat per poder saber si és l'hora del pas de l'autobús que porta a la ciutat o et retorna a ella, de la trucada telefonica per parlar amb els que estan a prop en la llunania, o el moment de caminar fins l'últim mar que ja no és.

Aquest any aquests dies sense mesura no han existit. El rellotge s'ha quedat al canell i en un cop d'estat a l'ànim em diu, sabent que la resta de l'any ell és el que mana, que a partit d'ara el seu tic tac marcará el camí, el camí d'aquest sol, d'aquest sol negre.