Ahir la nit em va semblar veure la llum, la llum que desprenien aquells ulls, a més a més amb els cabells arrissats, ja sabeu que tinc una certa debilitat per aquests. No oblidaré aquella mirada que feia, uff!!! dos anys, ja, putser que no la veia!!! Com passa el temps!!
Espero tornar a veure aquell somriure, i aquest cop sense que passi tant temps, tinc la sensació que...........és igual, lo bo és que no recordo com es diu, però si "su primo" de zumosol!!!
Res que com sempre fotu l'inútil i perdo les opurtunitats!!!!!
Petons!!!
