CRONIQUES DEL VIÑAROCK 2008!!!!! (1a Part)

Després d’uns quants dies de retorn físic i mental del Viña em disposo a fer les cròniques del meravellós pont de Maig.

Dimecres 30 d’abril del 2008.

Tot comença quan em decideixo a anar a buscar el cotxe a l’Hospi, de camí, però m’aturo a menjar un entrepà de llom amb formatge i unes braves, i un cafetó (fet insòlit en la meua persona). Tipet ja com estava, a les 15.30, me’n vaig a buscar el primer company del viatge psicodèlic, l’Ivan. Durant l’espera davant del orfeó gracienc, em trobo ja amb més gent que se’n anaven cap a terres manchegues, carregats de motxilles, guitarres, djembes, i unes cares d’alegria, com un nen petit que li donen un caramelet, i posa aquella careta de felicitat, abans ja de provar-lo.

Per allí a les 16.15 després de carregar a l’Ivan ens disposem a anar a buscar dos expedicionàries més, les senyoretes Anna Planas i Alèxia Tauler, desconegudes per la meua personeta. Després de les presentacions de rigor i de carregar maletes, tendes, sacs, coixins, menjar, beure, i il·lusions, ens encabim al cotxe i tira milles!!!!!!!!!

Al cap d’una horeta viatge, ens trobem amb els altres dos membres de l’expedició, el senyor Albert Ramos (Tete pa los amigos i enemigos) i El Pol, que ens esperaven en una estació de servei a prop del Vendrell, amb el capó del AX obert perquè es ventilés, el Tete no les tenia totes, creia que el cotxet no aguantaria, i mira si ha aguantat, desprès de 1200 km a les seves espatlles.
Després de dos parades més, per fi ens acostem al evento en qüestió. Sortim de l’autopista A3 València-Madrid, per agafar la carretera que ens ha de portar a Villarobledo, com sempre la tecnologia falla (eh que si Buba, sinó no tindries feina puta) i la carretera que ens sortia al google i a la viamichelin, estava equivocada, anàvem en direcció contrària, ves a saber on collons haguéssim anat a parar, a sobre de nit perduts per la Mancha ,és aquell moment on trobes a faltar el GPS, o millor, un mapa de carreteres. Per sort en una gasolinera ens trobem amb uns valencians, que també s’havien perdut i ja havien fet unes trucades, i ens van indicar la carretera i direcció cap al Viña.

Total a les 00.30, després de 6 hores de viatge sense contar les 2 hores de tombs per Barcelona i 600 km, no estàvem sols, una cuada de cotxes per entrar als aparcaments, gent tirada pel terra, mig borratxa i col·locada per arreu, altres carregats amb les maletes, tendes i toldos los enseres necessarios per muntar una gran bacanal. La Rave ja anava. Els primers xiringuitus il·legals venent de tot i més. Per sort tot i la gentada érem des primers d’arribar i vam poder deixar el cotxe a prop de la acampada oficial, als aparcaments entre l’acampada i el recinte de concerts,que després s’acaben convertint en acampada no oficial, enmig de la pols i un sol abrasador.

Per fi i després de perdre’ns amb el Pol per l’acampada buscant un bon lloc, ens instal·lem al costat d’un caminet a prop de la rasa que travessa per allí, amb ombreta fins les 11.30 que ja es algo. Plantem tendes, 2 seconds, quin gran invent aquests del Decathlon, no n’han fotut de peles els mamons, mig viña amb les seves tendes.

La nit més freda del viña va passar entre rialles, sopar poquet i súper tard, submarinos (no feia anys ni res que no en feia), vino turbio, aterrissada del Pol inclosa, visita a la Rave el Tete, l’Ivan i jo, més que res pq l’Ivan anava sense sac i amb la rasca que fotia, necessitava mantes, sort que al Clio hi ha de tot.

Fet i dit a les 6 a dormir....

El Viña en si encara no havia començat però ja havíem començat a exprimir les primeres sensacions i olors del festival. EL VIÑA NO DUERME JODER (tot el matí el cabró del megàfon) i té la tota la Puta raó!!!!!!!!